4 de desembre del 2009

Pujada al Farell 2009


Impressionant jornada la del passat dia 29 de novembre a Caldes de Montbui, on Leffer’s Runners torna a marcar el ritme de la cursa i s’imposa davant d’altres clubs de pa sucat amb oli com la J.A.S.P. , el California’s Dream , el F.C. Barcelona, Bar La Ruta o Wiskeria La Bombonera (Terrassa)
Després del bon record de l’edició passada, on Liebrecilla es va imposar amb un espectacular 55:50, i dels pensaments humits que tots guardàvem del femellam del C.N. Caldes, no vam dubtar ni un instant que aquest any tornariem a pujar al Farell, ja fos corrents, caminant, a peu coix o sense bambes, per tal de tornar a veure a aquella noia tan maca del C.N. Caldes (que d’aquí a una estona sabrem alguna cosa més sobre ella).
Amb una representació més que nombrosa (Cargol, Panzer, Agujita, Foulard Amarillo, Rojo i Rojilla, Leftenzig, Wallas, Bala Humana, Oriol Argemí, Laura, Blacky i Liebrecilla) però sense ser-hi tots (Fortex, Leffer, La Senyu i algú que em dec deixar), Leffer’s Runners fotia por pels carrers de Caldes; intimidant als demés corredors, llençant pollastres dignes d’un senyor encostipat i entonant càntics de guerra per minar la moral dels pelleringues trepitja-farigoles.
A la recollida de dorsals comencen els problemes. Demanen el carnet per recollir-los. Evidentment no el portem damunt i hem d’aixecar el peu fins la taula per ensenyar-li el nº xip al pamplines que reparteix els dorsals.
En Leftenzig i en Wallas han anat a passar el cap de setmana al seu niu d’amor a Camprodon: diuen que van a treballar, però nosaltres pensem que fan alguna coseta més..... perquè després arriben desgastadíssims i fan papers absolutament descebedors a les curses, amb el conseqüent embrutament del bon nom de Leffer’s Runners.
Total, que no els podem agafar el dorsal perquè ens demanen el carnet d’espanyol i ja patim per si no arriben a l’hora.
Com caiguts del cel, patapam, arriben els dos tortolitos de Camprodon i recullen el dorsal, però hi ha problemes!! A part de les passes eixarrencades que es gasten, el xip d’en Leftenzig ja ha estat donat a algú (més tard comprovariem que més valdria haver-lo llençat al riu, perquè pel temps que va fer el suplantador de la idententitat d’en Leftenzig......) i li donen un altre (que dies després ens adonariem que es tracta de la mossa del C.N. Caldes!!).
Tret de sortida. L’Oriol Argemí surt amb el coet al cul. Mare meva, quin ritme!! El deixem que marxi. Leffer’s Runners es llença a la càrrega. Som més de 800 corredors i es fa difícil començar a correr sense trepitjar ningú, Com és habitual a les curses, hi ha poca gent que faci bona olor; deuen esperar a acabar la cursa per fer la dutxa setmanal. Apretant una mica el cul i amb quatre cops de colze, Leftenzing, Foulard, Bala i Liebrecilla, agafen bones posicions i comencen a gambar a un bon ritme. Bala (que va al davant) increpa a Foulard dient-li que no corri tant, que va més fort del que hauria. Foulard no ho acaba d’entendre: però si vas tu al davant, Bala!!!
S’acaba l’asfalt i comença la festa: el camí puja i puja. Aquí hi ha selecció natural. Els pobres pelleringues que han apretat a la zona d’asfalt, es veuen tirats a la cuneta; la gent comença a caminar i ja es veuen cares fatigades. Però si acabem de començar!!!!
Leftenzig ja fa estona que no se’l sent. La veritat és que m’agrada més així, perquè quan està en forma i el veus que va avançant gent a les pujades més infernals, obrint-se pas amb el cos, a mi em fa patir!!!! Penso: quin desgast, cabrón!! a aquest ja no l’atrapo!!
Poc després, Foulard respira una mica forçat. Un altre que punxa!!! Més tard ens confessa que ha fet un tram a peu, junt amb uns maimakansu que només volien estorbar a la resta de corredors.
Els paratges de la muntanya del Farell són força guapos, però amb l’esquadra groguenca lefferiana a tot drap, guanya en bellesa i sufrimiento.
La cosa puja, baixa, tomba, gira i torna a pujar i ja comença a cansar. Per fi arribem una altra vegada a Caldes i ja es veu la fi. Última apretadeta i au, línia de meta.
Victoria aclaparadora d’en Liebrecilla (perdona Oriol Argemí!!! però sense xip no hi ha temps!!), amb un temps de 58:04, Bala Humana 59:22, Agujita 1:03:22, Laura Marzo Checa ( alias Leftenzig o la mossa del CN Caldes) 1:03:55, Wallas 1:07:41, Cargol 1:08:26, Blacky 1:11:12, Panzer 1:13:54, Foulard Rojo 1:14:18 i finalment, tancant l’equip: Suplantador d’identitat de Leftenzig (o no!!! Potser erets tu Lefteintiginggitz!!!!) 1:16:36

Una altra jornada èpica, preludi de la del Ripoll River de Sant Esteve!! Hi haurà sang allí, us ho prometo!!!

5 comentaris:

Bala Humana ha dit...

K-pum k-pim!!!! el meu teps està malament! faten restar els 22s en arribar a la linia de sortida.. el temps total i el real es el mateix!!

Roger S. C. ha dit...

Ei bella crònica i gràcies per deixar-me formar part d'aquest aggerrido equipo de brabos luchadores revienta bambas!!!

que tremoli l'enemic, que anem llençats, en wallas m'ha dit que hem fet setens per equip... llàstima del engendro que hem va robar el xip... si no primers i destacats!!!!
ala, es despedeix la noia del C.N.Caldes, que va acabar feta caldo!!!

Oriol Sellent ha dit...

A en Lefftenzing li varen robar el xip i el de Panzer està sabotejat i consta com a JAS.....això és una conspiració judeo-masònica !!!!!

Llebreta Salfuman ha dit...

Després dels incidents amb el xip dels nassos podrieu pensar en tenir un xip propi, no?? No passa mai que li donguin el teu al Pedrito o al Carmelo!!

agujita ha dit...

Que dir de la cursa d'en Liebrecilla, només el puc felicitar!!!
I a tots els Leffer's gran cursa per equips, a aquest pas només podem apuntar al número 1 per equips!!!!