XXV Pujada a La Mola per Nadal

25 de desembre, Nadal, dia per cagar el Tió, trobar-se amb la familia i fer grans apats, cava, torrons……i uns collons !!!!!! primer cal pujar a La Mola, i si pot ser corrents, aquesta és la nova “tradició” a la qual alguns dels Leffer’s no poden fer el salt, i els que no poden venir es maleeixen els òssos per no ser-hi. Aquest any els Leffers estaven representats per: Lefftenzing, Foulard Amarillo, Liebrecilla Ahumada, Wallas, el Ramon (que és un Leffer però que va d’incognit), en Jospi (juntament amb Ice Man, el representant Leffer a Europa), el Cargol, l’Oriol i en Famau (com a assistent, és a dir, el que puja abans amb la roba d’abric…).

Cap allà a les 9:00 ens trobem tots a Can Robert, punt de sortida de la cursa, un cop formalitzades les inscripcions, ens dediquem a escalfar un mica i enfilem amunt per al pista que porta a Can Poble, amb 5 minuts en tenim prou i tornem a la zona de sortida, allà fem temps tot estirant i dient tonteries tot esperant que es facin les dèu, fem alguna foto per la posteritat i ens informen que aquest any el recorregut ha canviat (coses de la Diputació), no es pujarà pel dret fins al camí dels Monjos sinó que es seguirà la pista fins a Can Poble i d’allà s’anirà a buscar el camí però bastant més avalll d’on es solia agafar en anteriors edicions…..o sigui serà una cursa més llarga però que tambés es deixerà correr més tros….o no.

Ens posem a la zona de sortida, i sense voler hem anat a parar a les primeres files, en Wallas està emocionat, te ganes de comprovar quanta estona aguanta el ritme dels primers…..jo ni m’ho plantejo, em tinc la sensació de que serè aixafat com un cuc per una manada de ñus…..
5, 4, 3, 2, 1…SORTIDA !!!! Wallas surt disparat…..10 metres, després se l’hi acaba la polvora i comença a menjar pols, a la resta de Leffer’s ni els veiem, ja són fora del nostre abast, jo he sortit amb en Ramon, ens ho prenem amb calma, ens coneixem aquesta pista força bé….és una gran filla de puta…..anem fent, sense pressa i sense pausa, un cop passada la trencadora rampa de ciment a atrapem en Wallas i el passem, però no ens perd de vista, seguim a ritme tranquil, conscients de que el més dur arribarà passat Can Poble, i arribem aviat i ens fan agafar el camí que va flanquejant fins a creuar-se amb el camí dels Monjos, ara ve lo bò, en Ramon esta fi i segueix, jo de seguida em poso a caminar, i al cap de poca estona m’atrapa en Wallas, m’atrapa i em deixa, vaig alternant el caminar amb el correr, adelanto a algú, però també m’atrapen un parell de vailets (noi i noia)….una de dues, o han fet trampa o sòn el futur de les curses de muntanya a Catalunya…..també hi ha un pare que fa de llebre/fre al seu fill…..tremola Kilian !!!! que aquests va a per tu !!!! però un té el seu orgull i apreto les dents i el cul i els deixo enrere…no massa però, finalment arribo a l’última rampa, un últim esforç i ja hi sóc !!!! 35 minuts…..i estic rebentat. Comentem la jugada, fem alguna foto i baixem, que ens espera la coca.

Aquesta és una cursa d’aquelles que s’anomenen “populars” i la veritat és que l’ambient que si respira és aquest, molta gent la fa corrent, però també són molts els que la fan caminant, cadascú se la pren com vol o pot, però la veritat és que és un molt bona manera per agafar gana pel dinar…..i de posar-se les cames a punt per la cursa del Ripoll de l’endemà….