Tot va començar fa uns mesos, la Marta i el Pau, uns enamorats de Chamonix i de les seves muntanyes (i que han fet que jo també m’enamorés d’aquest paisatge idíl·lic) em varen fer la proposta d’ anar a córrer la mitja marató de Chamonix!! Bé millor dit el Cross del Mont- Blanc... Uuauu!!
I com que no em costa gens resistir’m-hi, vaig començar els entrenaments pel riu Ripoll i a les pistes... però no era suficient...explicant el repte al Ramon, aquest em comentà: “Per què no li demanes al Famau a veure si pots anar a entrenar al costat d’ells: dels megacracks Leffer’s!!!”...bona cosa em va dir....si us sóc sincera vaig passar més nervis el primer dia d’entrenament amb aquesta colla que no a la cursa del Mont-Blanc J, com em van dir en Lefftenzing i en Waras: quin gran bateig!!! Molt guai!!! han estat dos mesos intensos, he intentat no fallar cap dijous d’entrenament ....i he disfrutat moltíssim J
Divendres, 26 de juny, 11:30h... què xaxi... em despedeixo dels companys de feina que ja n’estàn farts de sentir el mateix: “Me’n vaig a córrer a Chamonix!!!!!”. Agafo en Panzermòbil i pedalo fins a casa, la Marta ja ens espera, en Cesc i la Dakh també ens acompanyaran... però el seu objectiu no és córrer, sinó endrapar el dinar de després de la cursa... algun al·licient els hi hem de buscar que sinó...... :-) després carreguem a en Pau... ja hi som tots!!
Arribem a Chamonix després d’unes 8 hores de viatge, quin mal rotllo.... fa estona que no para de ploure i desde el poble no s’aprecia ni el Mont-Blanc, totes les muntanyes estan vestides de núvols i en aquells moments pensem “Ostres tu si demà segueix fent aquest temps ho tenim clar.... com patirem!!!”.
Ens adrecem al Club d’Esports de Chamonix per recollir els dorsals i ens regalen una samarreta tècnica super xula, anem per feina i cap a Argentière, a “Les Rendoners” un alberg amb molt d’encant i a on ens esperen la Loranse i el seu marit Christophe que ens han preparat un soparet que ens donarà molta energia pel gran dia, després de l’esplèndid sopar anem a dormir i demanem a la lluna que demà faci bon temps....
Sortim d’Argentière a les 7’ 45h i a les 8h ja ens plantem davant la sortida, just al costat del Club d’ Esports a Chamonix... quin ambientarro... quins paios i quines paies... molta dona i veterana, aquestes són les que tiren de veritat.... aquí hi ha nivell... i jo em sento com una puça J.
Sabem que el repte és alt... tenim per endavant 23 km de recorregut, una mica més d’una mitja, sortirem de 1.036 m i tindrem uns 1.454 m de desnivell positiu i 474 m de negatius, amb tres avituallaments:
- el 1er al km 12,2 a 1.385m Trè Le Champ.
- el 2on al km 17,9 a 1.865 m a La Flegère.
- el 3er al km 23 a l’arribada a 2.013 m a Planpraz.
Finalment arriba el moment que feia mesos esperàvem... ens donem ànims i PUM!!!! Braços enlaire i a córrer!!
Uauuuuuuu! Quina sortida!! Entre un bosc preciós la multitud de runners sembla una serp de colors, enfilem per una pista i de moment anem tots tres junts...xino xano... queda molt, però no sóm massa conscients del desnivell que tenim per endavant i no tardem ni 15’ que ens deixem perdre.... en Pau treu les dents i el pèrdo, la Marta queda al darrera però va fent al seu ritme, estic convençuda que arribarà fins al final... no he conegut mai a una dona tant persistent i tossuda com ella!! És increïble!!!
Ostres tu... com puja!! Però si m’havien dit que els 10 km eren un pim-pam i que les pujades ni s’apreciaven...!! intento anar fent.. no vull apretar... no sigui que després punxi... trobo a faltar als leffer’s... avui estic envoltada gavatxes i gavatxos. Abans del 1er avituallament hi ha una dura pujada, ja portaré els 13km, arribo a Trè Le Champs, ho esperava amb candaletes... que bé... ganyipo ràpid... m’hidrato i amunt, sé que a partir d’ara la cosa va de veritat... el terreny serà més agressiu, per senders i el desnivell més dur, però em sento molt còmoda i amb forces, ja només per l’ambient que hi ha et surten les forces d’on sigui!!
Aquí ja hi ha trams on tothom camina... doncs jo també J... em solidaritzo....em va de conya...no tinc nassos de pujar aquestes pendents corrents.... impossible !!! del km 13 al 18, és molt durillo... sort que de tant en tant surt algun espontani gavatxet i t’animava cridant: “Alléz alléz Marié!!!!!” acompanyat amb el dringar d’una esquella de vaca!! Molt divertit!!
Arribo a La Flègere, no m’ho crec... buf... que dur... però el gran regal és veure sortir el Montblanc entremig dels núvols, impressionant.... les vistes... el paisatge... només pel què veuen els teus ulls val la pena estar aquí. A l’arribar al 2on avituallament, ens trobem un grup de música autèntic alpí... ens animen a ritme de swing, gustosa m’hi quedaria a ballar... però no em deixen.
Em prenc un fuet d’aquells de “pura dinamita” que m’han regalat la Marta i el Pau, a tope!!! vull arribar!!! passem per un tram una mica aeri i exposat, però tenim ferros de mà per agafar-nos... i sobretot uns “pompiers” guapíssims per si necessitem ajuda... potser que els hi demani suport ... però com que sóc una dona del S XXI... decideixo que puc soleta J.
Ara només queden uns 6 km.... a per totes.... després de La Flègere començo a trobar runners lesionats... alguns assistits pels equips mèdics i altres que criden de mal per culpa de les rampes a les cames. Crec que en aquest últim tram ja rondava les 3 hores corrents... Panzer aprofita la baixada per guanyar temps però el final es acollonant... una rampa de gairebé 2km amb una pujada brutal..... no m’ho puc creure.... no puc seguir corrent... això no és una Mola ..... m’esforço al màxim.... si senyor hem arribat al balcó del Mont-Blanc!! Uauuuu!!
En Pau ja hi és, ha arribat fa una estona.... esperem a la Marta... és una campiona... sense gairebé entrenar i ho assoleix de conya!!
Ho hem aconseguit!!!
Ens baixen amb telefèric fins a Chamonix i després ens recull un bus que ens porta fins al club, on ens espera un bon dinar!! Xapó per la organització, excel·lent!!!
Una magnífica cursa en un entorn espectacular....a veure si l’any que ve s’hi apunten els Leffer’s !!!!!!!!!!
Moltes gràcies compis runners:
En Famau, el gran mestre i un GPS exemplar, un Cavaller
En Lefftenzing, divertit i qui dona força al grup, un Plè de Patum
En Waras, la revolució, la Guita Gran
En Cargol, qui sempre t’acompanya, l’ Àliga
En Foulard Amarillo, un nervi valent, la Guita petita
El Liebrecilla, ràpid com la pólvora, un Fuet
En Ramon, el diesel que sempre tira, el Tabaler
En Miquel, ell va fent però tira de valent, la Massa
En Fortex, incansable, un segon Fuet.
En Bala Humana, el sicló, el Gegant.
I ara a pensar amb la següent !!!
Panzer
I com que no em costa gens resistir’m-hi, vaig començar els entrenaments pel riu Ripoll i a les pistes... però no era suficient...explicant el repte al Ramon, aquest em comentà: “Per què no li demanes al Famau a veure si pots anar a entrenar al costat d’ells: dels megacracks Leffer’s!!!”...bona cosa em va dir....si us sóc sincera vaig passar més nervis el primer dia d’entrenament amb aquesta colla que no a la cursa del Mont-Blanc J, com em van dir en Lefftenzing i en Waras: quin gran bateig!!! Molt guai!!! han estat dos mesos intensos, he intentat no fallar cap dijous d’entrenament ....i he disfrutat moltíssim J
Divendres, 26 de juny, 11:30h... què xaxi... em despedeixo dels companys de feina que ja n’estàn farts de sentir el mateix: “Me’n vaig a córrer a Chamonix!!!!!”. Agafo en Panzermòbil i pedalo fins a casa, la Marta ja ens espera, en Cesc i la Dakh també ens acompanyaran... però el seu objectiu no és córrer, sinó endrapar el dinar de després de la cursa... algun al·licient els hi hem de buscar que sinó...... :-) després carreguem a en Pau... ja hi som tots!!
Arribem a Chamonix després d’unes 8 hores de viatge, quin mal rotllo.... fa estona que no para de ploure i desde el poble no s’aprecia ni el Mont-Blanc, totes les muntanyes estan vestides de núvols i en aquells moments pensem “Ostres tu si demà segueix fent aquest temps ho tenim clar.... com patirem!!!”.
Ens adrecem al Club d’Esports de Chamonix per recollir els dorsals i ens regalen una samarreta tècnica super xula, anem per feina i cap a Argentière, a “Les Rendoners” un alberg amb molt d’encant i a on ens esperen la Loranse i el seu marit Christophe que ens han preparat un soparet que ens donarà molta energia pel gran dia, després de l’esplèndid sopar anem a dormir i demanem a la lluna que demà faci bon temps....
Sortim d’Argentière a les 7’ 45h i a les 8h ja ens plantem davant la sortida, just al costat del Club d’ Esports a Chamonix... quin ambientarro... quins paios i quines paies... molta dona i veterana, aquestes són les que tiren de veritat.... aquí hi ha nivell... i jo em sento com una puça J.
Sabem que el repte és alt... tenim per endavant 23 km de recorregut, una mica més d’una mitja, sortirem de 1.036 m i tindrem uns 1.454 m de desnivell positiu i 474 m de negatius, amb tres avituallaments:
- el 1er al km 12,2 a 1.385m Trè Le Champ.
- el 2on al km 17,9 a 1.865 m a La Flegère.
- el 3er al km 23 a l’arribada a 2.013 m a Planpraz.
Finalment arriba el moment que feia mesos esperàvem... ens donem ànims i PUM!!!! Braços enlaire i a córrer!!
Uauuuuuuu! Quina sortida!! Entre un bosc preciós la multitud de runners sembla una serp de colors, enfilem per una pista i de moment anem tots tres junts...xino xano... queda molt, però no sóm massa conscients del desnivell que tenim per endavant i no tardem ni 15’ que ens deixem perdre.... en Pau treu les dents i el pèrdo, la Marta queda al darrera però va fent al seu ritme, estic convençuda que arribarà fins al final... no he conegut mai a una dona tant persistent i tossuda com ella!! És increïble!!!
Ostres tu... com puja!! Però si m’havien dit que els 10 km eren un pim-pam i que les pujades ni s’apreciaven...!! intento anar fent.. no vull apretar... no sigui que després punxi... trobo a faltar als leffer’s... avui estic envoltada gavatxes i gavatxos. Abans del 1er avituallament hi ha una dura pujada, ja portaré els 13km, arribo a Trè Le Champs, ho esperava amb candaletes... que bé... ganyipo ràpid... m’hidrato i amunt, sé que a partir d’ara la cosa va de veritat... el terreny serà més agressiu, per senders i el desnivell més dur, però em sento molt còmoda i amb forces, ja només per l’ambient que hi ha et surten les forces d’on sigui!!
Aquí ja hi ha trams on tothom camina... doncs jo també J... em solidaritzo....em va de conya...no tinc nassos de pujar aquestes pendents corrents.... impossible !!! del km 13 al 18, és molt durillo... sort que de tant en tant surt algun espontani gavatxet i t’animava cridant: “Alléz alléz Marié!!!!!” acompanyat amb el dringar d’una esquella de vaca!! Molt divertit!!
Arribo a La Flègere, no m’ho crec... buf... que dur... però el gran regal és veure sortir el Montblanc entremig dels núvols, impressionant.... les vistes... el paisatge... només pel què veuen els teus ulls val la pena estar aquí. A l’arribar al 2on avituallament, ens trobem un grup de música autèntic alpí... ens animen a ritme de swing, gustosa m’hi quedaria a ballar... però no em deixen.
Em prenc un fuet d’aquells de “pura dinamita” que m’han regalat la Marta i el Pau, a tope!!! vull arribar!!! passem per un tram una mica aeri i exposat, però tenim ferros de mà per agafar-nos... i sobretot uns “pompiers” guapíssims per si necessitem ajuda... potser que els hi demani suport ... però com que sóc una dona del S XXI... decideixo que puc soleta J.
Ara només queden uns 6 km.... a per totes.... després de La Flègere començo a trobar runners lesionats... alguns assistits pels equips mèdics i altres que criden de mal per culpa de les rampes a les cames. Crec que en aquest últim tram ja rondava les 3 hores corrents... Panzer aprofita la baixada per guanyar temps però el final es acollonant... una rampa de gairebé 2km amb una pujada brutal..... no m’ho puc creure.... no puc seguir corrent... això no és una Mola ..... m’esforço al màxim.... si senyor hem arribat al balcó del Mont-Blanc!! Uauuuu!!
En Pau ja hi és, ha arribat fa una estona.... esperem a la Marta... és una campiona... sense gairebé entrenar i ho assoleix de conya!!
Ho hem aconseguit!!!
Ens baixen amb telefèric fins a Chamonix i després ens recull un bus que ens porta fins al club, on ens espera un bon dinar!! Xapó per la organització, excel·lent!!!
Una magnífica cursa en un entorn espectacular....a veure si l’any que ve s’hi apunten els Leffer’s !!!!!!!!!!
Moltes gràcies compis runners:
En Famau, el gran mestre i un GPS exemplar, un Cavaller
En Lefftenzing, divertit i qui dona força al grup, un Plè de Patum
En Waras, la revolució, la Guita Gran
En Cargol, qui sempre t’acompanya, l’ Àliga
En Foulard Amarillo, un nervi valent, la Guita petita
El Liebrecilla, ràpid com la pólvora, un Fuet
En Ramon, el diesel que sempre tira, el Tabaler
En Miquel, ell va fent però tira de valent, la Massa
En Fortex, incansable, un segon Fuet.
En Bala Humana, el sicló, el Gegant.
I ara a pensar amb la següent !!!
Panzer
3 comentaris:
Objectiu complert!!!
Moltes felicitats!!
Ara a buscar d'altres reptes, que tal a l'aneto el dia 1 d'agost? i ja saps que quan tu vulguis seràs una leffer runner, naltrus t'esperem perquè lideris la secció femenina.
Realment ha de ser una cursa espectacular....a veure si l'any que ve ens ho podem muntar per anar-hi.....
Molt bé això Panzer!!! A veure si pots pujar alguna foto que ens faci morir d'enveja!!
Publica un comentari a l'entrada