1era Cursa Lefferiana de l'Obac

Dijous, 18:15 i encara sóc a casa, deixo en Roc amb ma mare, agafo la moto i surto cagant osties, faig tard, travessar Sabadell és llarg, per sort a la carretera SBD-Matadepera no hi ha radars, 18:35 arribo al punt de trobada, aquest cop hem quedat al pont que hi ha abans d’arribar al hoquei, la puta !!!! quanta gent, avui sóm multitud, quan arribo sóm onze i encara en falten tres, total: 14 correcamins disposats a anar per on el mestre Famau ens digui, els Leffer’s Runners hi són al 90%, només hi falta en Leffy que continua amb els seus problemes d’espatlla, en Liebrecilla i en Fortex s’estrenen, són conscients que no poden perdre passada, la Cavalls de Vent és molt aprop, a més hi ha en Famau (obviament), Panzer (ben carregada de munició per quan s’obri foc), el Miquel (discret però sempre a punt) i quatre companys que ens acompanyen per primera vegada: l’Oriol, el Pau (no el de sempre, un altre), el Jordi i el Xavi. El recorregut d’avui és simple: deixar tres cotxes a Coll d’Estenalles agafar el cami de l’Obac i baixar fins on som ara……no res és tot baixada……i uns collons.

Baixem dels cotxes i enfilem per la pista, en un moment sóm dalt la carena, és una pista força agradable de fer, estones va planejant i baixant, de tant en tant hi ha algunes rampes que es deixen fer bé perque són curtes però molt intenses, avui la cosa està molt dispersa, al començament en Famau, Waras i jo mateix anem al capdavant (en Waras no para de repetir-me que no s’en oblida de Pineda i que més val que em guardi les espatlles…), però Leftenzing, Foulard, Liebrecilla, Bala i l’Oriol no tarden a imposar la seva llei, el grup s’estira i es disgrega, el ritme és fort, deixem l’ample pista i ens endinsem pels corriol, les posicions capdavanteres canvien constantment, l’Oriol sembla que està posant les coses difícils a Foulard i Leftenzing, Liebrecilla i Bala intenten no perdre’ls, jo mateix em trobo prou bé sinó per seguir-los si per no perdre’ls de vista, aconsegueixo batre la meva propia marca de pulsòmetre i em poso a 185 en alguna pujada, en Waras sembla que perd pistonada; hi ha força trencalls, quan dubtem parem i esperem a la resta, com sempre el Famau ens porta pel bon camí, l’últim a arribar és en Fortex, el pobre va ben pillat, feia dues setmanes que no corria i avui ha vingut mig enganyat, algú li ha dit que seria poca cosa, “1 horeta, planera”, Panzer li fa costat i està força estona amb ell, així no se li fa tant dur, arribem a la Font de la Pola, alguns aprofiten per saciar la seva set amb la cristal-lina i fresca aigua, sortim disparats un altre cop, Leftenzing surt primer, Famau després i jo al seu darrera…….el ritme és molt alt, em costa de seguir-los, una estona després sento passes darrera meu, ja els tinc aquí: l’Oriol, Foulard i cia. els deixo passar, tampoc es plan de putejar, per sort ja es veu el coll de la Pola, arribem esbufegant i parem a esperar la resta.

Agafem un camí ja conegut de fa un parell de setmanes, Famau, Panzer i jo anem al capdavant, sembla que en Famau s’ha deixat alguna cosa al foc, vaig enganxat als seus talons, massa enganxat, amb prou feines puc esquivar les branques i les pedres, no les veig a venir…..seguim apretant, en Famau es gira i em pregunta: “Com va la Mireia??”, “Bé, al darrera” dic, la porto ben enganxada, i no dona treva, a tret la reductora i ja porta la directa….però tot té un final i al cap de poc ja tenim al darrera els cinc genets de l’apocalipsi, passen al capdavant i intento enganxar-mi, som-hi, seguim corrents, esbufego, i començo a notar els primers dolors pectorals deguts a la suor i al fregament de la samarreta, no hi ha dolor, no hi penso; arribem al Pou de Glaç, reagrupem i seguim, anem a parar a una pista que ens porta al coll d’on surt la pista que porta a la casa de l’Obac, aquest cop però no hi baixem, enfilem cap a’altre direcció.

Queda poc, o això sembla, seguim la pista, amb continues pujades i baixades, un altre coll, parem, en Waras ens atrapa i no para, segueix, té les cames vermelles com pebrots de l’esforç, el segueixo i em poso al seu costat, la resta esperen al grup, la pista s’enfila, en Waras punxa, i ens atrapen els que ja esperem, deixo al company enrera i apreto, m’adelanta el Xavi, el molt puta s’ho tenia tot guardat, la pista es fa llarga, puja, baixa i torna a pujar, és un no parar, finalment arribem al punt culminant, un últim coll des d’on ja es veu la carretera, en Waras no para i segueix, esperem la resta,arriben tots menys el Fortex i en Famau, venen poc a poc, els esperarem als cotxes, “Que?? anem a atrapar a Waras??” li pregunto a Leftenzing “Vinga” diu, “No l’atrapareu pas ja” diu en Foulard, però ja sóm rampa avall, gas a fons, Leftenzing em passa, “Estira la passa!!!” crida….no puc anar més ràpid, si o faig m’estampo, 10 metres abans d’arribar atrapem a Waras i acabem tots tres plegats.

UFFFF!!!!!!....ja hem acabat, ja sóm gairebé tots a baix, Fortex i Famau arriben pocs minuts després, la cara de Fortex ho diu tot….les ha passat ben putes, però ha aguantat que d’això es tracta, 20 km i 1h 40m, no està gens malament, ara és l’hora dels comentaris de la jugada, les felicitacions etc…alguns marxen de seguida, són les 21:00, hora d’anar cap a casa, l’Oriol fa de taxi i acompanya als conductors a buscar els cotxes, en Famau, Panzer, Waras, Leftenzing i jo ens quedem…..Panzer diu que te una bossa amb Aquarius i Coca-coles al cotxe del Pau…..és un bon motiu per esperar-se, en Famau ja prepara el dijous que ve “Anirem a correr per prats, suau, que el dissabte la Mireia té la cursa”…..sincerament no m’el crec, dijous que ve tornarem a patir i a suar de valent……que és el que ens agrada.