Ja ho va dir el Famau dijous passat: “Nois, la setmana que ve anirem a La Mola”, i si, avui hem anat a La Mola, la cosa en si no té gaire mèrit, qui no ha pujat a La Mola????, deixes el cotxe al Cavall Bernat, als dipòsits o a Can Poble i pujes, 25, 30 o 40 minuts depenent de lo fort que estiguis…..però clar, nosaltres sóm un xic massoques i ja que anem a pujar a La Mola pos la pujem, però desde el més avall possible, és a dir, desde la riera de Matadepera…..
Aquest cop els cotxes els deixem un parell de km més amunt del Hòquei Terrassa, les motos però es queden on sempre. Breu i concisa advertència d’en Famau “No us piqueu que la cosa comença suau però desprès puja fort”, te raó fem uns 50 metres baixada/pla i després ja puja, el primer tram es deixa fer bé i en uns 8/10 minuts ens plantem a Can Robert, el Famau avisa “Ara bé la bona, seguiu per la pista”, ja ens la coneixem, jo l’he feta moltes vegades….amb el cotxe. És una grandisima filla de puta, puja molt, bastant sostinguda, abans d’arribar a la meitat hi ha un rampot de collons, la selecció natural fa estona que ha fet de les seves: en Leftenzing i en Foulard fa estona que s’han escapat, ni els veiem, en Waras es a terra de ningú, en Ramon, el Miquel i jo anem més o menys junts i en Famau marca el ritme a la Mireia (a partir d’ara Panzer, no hi Déu que la pari, pujarà lenta però és imparable i si et despistes quan es posa pla ja et mossega els talons), deprés de la rampa arriba un tros més suau on intentem recuperar un xic l’alè, el Miquel es troba fort, apreta el ritme i ens deixa lentament però inexorable, després de mitja hora de patiment arribem a Can Poble, bufem, bevem, un minut després arriba el Famau amb Panzer al darrera.
Seguim corrent, enfilem pel Camí dels Monjos, comença suau, anem a ritme però l’omnipresent Famau avisa “Oju !!! que a la que girem a l’esquerra comença la rampa !!!! “ tots ho sabem, a alguns els hi porta fluixa la rampa, girem a l’esquerra i en un obrir i tancar d’ulls Leftenzing, Foulard, Waras i el Miquel desapareixen de la vista, anem pujant amb en Ramon, darrera sentim en Famau que aconsella i anima a Panzer, sort que ens coneixem de pe a pa la pujada, aixó en fa preveure on hi han el plans on les nostres cames poden descansar i ens dona una mica d’esperança…..la pujada és llarga, finalment arribem als revolts dels burros (allà on sembla que tenen predilecció per deixar-se anar i si no vigiles pots relliscar i acabar ple de merda i pixats), però les cames ens diuen prou i caminem, només un tros, 10 metres i sortim del revolt, tornem a correr deixèm el bosc enrere i enfilem l’última rampa que ens porta dalt….uffffff ja hi sòm, gairebé una hora desde els cotxes, Déu n’hi do, i ara que??? ara toca baixar, però perquè baixar pel camí més curt si n’hi ha un de més llarg……
Començem a baixar direcció Montcau pels prats que envolten el monestir, en Waras fa de les seves i salta, obviament n’hi ha dos més que salten….la resta s’ho mira amb incredulitat…..5 segons i ja no els veiem, la baixada és un pel cabrona, els prats deixen lloc a les pedres, sinó vigiles és molt fàcil trencar-te coll i barres, uns minuts deprés arribem a la Cova del Drac , fem un breu reagrupament, i seguim corrent pel camí que porta al Montcau hi ha algun resalt però es curt, em quedo amb Panzer, el Famau va uns metres més endavant, anem ràpid (però no encalçem a la resta), finalment arribem al trencall de la Canal del Pi Tort
Baixem, intento enganxar-me al grup capdavanter però no hi ha manera, tants bots fan que el ulls em botin dins el crani i les cames m’entren en resonancia…..els perdo (un altre cop !!!!!), de seguida em quedo sol, davant una colla de saltimabnquis sense cervell i darrera el Famau, Panzer i el Miquel, baixo tant ràpid com puc, no sento cap soroll, només la meva respiració i algun renec que deixo anar quan m’entrebanco amb alguna pedra o arrel…..dubto, no se si vaig pel bon cami i m’aturo, darrera semto el Famau, davant res, segueixo corrent, l’únic indici de que vaig bé és que no em menjo cap teranyina o sigui que algú a passat abans que jo…..entre el arbres veig els xiprers de Can Pèlags, vaig bé, uns metres més i arribo, em trobo amb el “Peloton de los chiflados”, un parell de minuts i arriba la resta, seguim, un camí agradable, anem en fila, anem baixant i entrem a una pista més ample, tenim ganes d’arribar al cotxe, anem ràpid, algunes fortes baixades i plans, en Waras es marca un farlek i m’hi enganxo, Leftenzing, Foulard i el ramon també, uf…… freno, finalment arribem a la riera i allà cremem els últims cartutxos, una petita rampa per sortir de la riera ens porta als cotxes, ja està, 1h 40m, encaixades, aigua….ja està ??? no, en Leftenzing proposa anar corrent fin les motos total, estàn un parell de kilometres avall i prou…..com a bons Leffer’s no ens hi podem negar o sigui que Foulard, Waras i jo mateix ens hi apuntem…..la resta baixen amb els cotxes, 1 minut després ja m’he n’estic penedint…..però apreto les dents (i el cul) i segueixo….sol, cagonlaputa !!!! els he tornat a perdre.
El Cargol
12 de juny del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
jojojojojojoj d'aquí a l'ultratrail du Montblanc!! 190km de no res!! Mare meva! A Pineda trobareu a faltar pujades i pedres!!
Sou genials Leffer's!! :-) res que amb les presses no vaig desitjar-vos sort a Pineda!!
ahir no podia ni saltar a la plaça !:-) Em veu destroçar!!Panzer
Bonica i agrdable volta entre rampes trencacames i baixades suicides... a la pròxima enllaçem amb el montcau!!!!
pd: el pernil s'el va emportar el Foulard Amarillo!!!!
Publica un comentari a l'entrada