Corrent sota la pluja

Èpica jornada la de dijous passat, un dia que es preveia tranquilet va acabar convertint-se en una dura prova de resistència fisica i psíquica, una lluita contra el elements i el rellotge, però no adelantem esdeveniments…..

Com cada dijous quedem a 2/4 de 7 (encara que ja no quedem a Matadepera sinó a La Salut, els dies s’escurçen i això cau més a prop), i com cada dijous hi ha una nutrida representació dels Leffer’s: Lefftenzing, Waras, Cargol, Panzer i Agujita (aquests dos últims membres ja de ple dret sobretot després de l’esplèndida cursa de Cadafalch), també i són en Famau, el Ramon i l’Anna, una amiga de Panzer que és la segona vegada que ve i que sembla que li està trobant el gustillo a això de correr….. la veritat és que no sembla un bon dia per correr, està tot molt tapat i hi ha risc de pluja, a més Agujita diu que ens acompanyarà una estona i prou, a les vuit ha de ser a casa sens falta ja que és l’hora que li marxa la cangur de la canalla, en Ramon també té pressa, té una entrevista amb un llogater i arribar tard fa lleig, però de seguida els convençem: “Au va !!! a 2/4 som aquí, una horeta de res !!!!”, a més el Famau té al cap una volta que mai hem fet i pronostica que esquivarem la pluja……i qui no es fia d’en Famau ??? la proposta és anar direció Polinyà per després girar i anar cap a Pedra Santa i entrar a La Salut per darrera…no res, una horeta……són les 19:45.

Som-hi doncs, agafem el camí que surt de La salut i anem cap a Torre Romeu, abans d’entrar-hi però trenquem per una pista que baixa cap a la esquerra, de tant en tant cau alguna gota, però poca cosa, anem seguint camins amples amb algunes pujades, algun farlek, alguna escapada, però res seriós, anem més o menys agrupats, al capdavant hi ha alternances, a la cua Panzer fa companyia a l’Anna i van fent sense presses però sense pausa, travessem la carretera de Caldes i agafem un camí que va carenejant, la pluja fa acte de presència d’una manera més persistent encara que de moment no és gaire emprenyadora, al contrari, refresca d’una manera força agradable, amb tot ja hem arribat a Pedra Santa, fem un tros d’asfalt per dins l’urbanització fins arribar a la carretera de Sentmenat la creuem i agafem un corriol que la segueix força estona direcció Sentmenat, a aquestes alçades la pluja ja comença a tocar el que no sona, arribem a un trencall, el Ramon i en Famau no es posen d’acord en si cal agafar-lo o no, l’afagem, baixem una estona per després començar pujar un altre cop, un trencall aquí un altre allà, pluja i més pluja, agafem un caminet que baixa força, ple de pedres i un pel enfangat, el grup s’estira, quan arribem a baix el Famau s’en adona que anem malament, no anem en la direcció que hauriem d’anar, el GPS que porta implantat al cervell li comença a enviar dades erroneas (serà que la pluja interfereix en el senyal dels satèl-lits ????), davant de la confusió decideix que el milor és tornar enrere per on hem baixat…..o sigui, que toca pujar, ara el camí ja és un fangar i baixen riuets d’aigua per tot arreu…..i a més ja són 2/4 de 8, Agujita i en Ramon ja estàn amb els nervis a flor de pell, dos quarts i no es veu ni el campanar de La Salut, béde fet només es veuen els arbres del túpid bosc per on correm, plou, i plou molt, no és una tempesta però és un no parar, les bambes començen a pesar del fang acumulat i les samarretes s’arrapen al cos de lo xopes que estàn, l’Anna te el problema afegit de les ulleres, comença a tenir problemes per saber on posa els peus, només falta que ens trobem algun senglar assasí d’aquests que hi ha per aquests boscos del Vallès. Anem corrent no sabem ben be per on , hem quedo a la cua a fer-li companyia a l’Anna, per ser el segon cop que ve val a dir que es va portar com una campiona…..esperem que tot i el mullader no ens guardi rancúnia i torni a venir……

Finalment després d’una hora i quart arribem a un lloc que ens és familiar, és la pista que porta cap a Sentmenat desde el Camí Reial (el que va de La Salut a Castellar), per fi ja sabem on som…..a can collons de La Salut, a uns 6 kilometrets de no res, xops de pluja i de suor, cansats i a sobre s’està fent fosc, però qui no es consola és perque no vol…..almenys sabem el que ens queda, enfilem la pista amunt, finalment arribem al Camí Reial, per sort la pluja ha amainat, ja hi som tots, ara ja no te pèrdua, seguim corrent encara que ho fem separadament Panzer, Leftenzing, en Famau i l’Anna tanquen el grup, Waras i Agujita van al mig i en Ramon i jo obrim la marxa, en Ramon te pressa i comença a marcar un bon ritme, m’hi enganxo i uns metres després em poso al davant i començo a apretar sense mirar enrere……una estona després faig un cop d’ull i quedo parat al no veure a ningú….ni a Waras…..en fi, jo a lo meu, segueixo a un ritme fort……a veure si l’aguanto…..finalment arribo a La salut quan passen tres minuts de 2/4 de nou….collons quin tute, tres minuts després arriba en Ramon, el primer que fa és agafar el mòbil i avisar: “Ja vinc !!!!”……en un obrir i tancar d’ulls es posa la jaqueta, el casc i surt cagant òsties, uns parell de minuts més i arriben Waras i Agujita, Waras va un pel apajarat……5 minuts després i mentre comentem la jugada arriba la resta, la veritat és ens hauriem de veure les cares……quin poema….l’Anna no veu tres en un burro i en Lefftenzing li ha fet de gos pigall ….”bassal aquí, fang allà”……..un pigall amb pedigrí això si….ens posem roba d’abric i fem quatre comentaris Agujita ja ha marxat amb en Waras, l’Anna i Panzer s’enfilen als respectius cotxes i també s’en van, mentre en Lefftenzin i jo ens vestim en Famau entona un mea culpa…….”Tranquil” li diem “si en el fons hem disfrutat com a garrins”.