Cursa del Club 2009, la cursa de les llebres.

De bon matí ens trobem la colla de descerebrats trepitja farigoles al local de Server, ens vestim amb “el traje de luces” a punt per “la corrida”, casi fem el ple, Panzer i Wallas han destinat el finde a coses mes productives, els que quedem: Dama Humana, Bala Humana, Foulard Amarillo, Foulard Rojo, EL CAPI LEFFER!!!, Agujita, Liebrecilla, la Chun-Li (disfressada d’agent doble), en Fortex, el Mario Bros, en Blacky, El Cargol, el Pau (el Tapao, o el gemelos...), un servidor i segur que hem deixo algú, ja que això de córrer a casa sembla que agradi i erem uns 1.200.... .

Dubtem de l’equipació, fotia una fresqueta a la que no estem acostumats, tot just sortim de l’estiu, i les samarres grogues ja començen a justejar.... i en breu noves equipacions d’hivern... o no??? Intentem escalfar, però amb el tema dels dorsals, i la roba encara passem uns quants cops per el local que ja sembla el camp base. Al final però ens posem a rodar per el carrer Balmes amunt i avall. Sembla per els comentaris que avui no sortiran els sables, el Bala no porta ni el peluco...., és més, ens disgreguem cada un al seu rotllo, tranquil escalfament, sense preses i gaudint del solet del matí, quatre estiraments i ens col.loquem dintre la marabunta que és la cursa del club, que cada any te amb més adeptes.

Comença la cursa, no sense els típics dubtes de si comença o no... uns metres caminant amb la calma i de cop PUM!!! Pistoletazo!! Com es costum al Club, al passar per el túnel de la Gran Via tothom cridant... i és que d’on no n’hi ha no en pot rajar.. costa de córrer, moltes cames i pocs espais, correm en grup, el Cargol fa de les seves i connecta l’MP3, ja no coneix ni sent a ningú. Es fot a córrer a ritme de dimoni i la resta….au, enganxats al seu cul, intentant emular la Fernandez-Ochoa al eslàlom dels jocs olímpics.

Al meu costat, Agujita, darrera Foulard i Liebrecilla, darrera seu en Fortex, el Pau segur que també estava per allà, i el Capi i tota la resta, sembla que rodaven a un ritme mes amorós i dolç, ja que no els vaig veure mes. Ni havia molts i molt variats. Girem Covadonga avall, optem per la tàctica vorera, a veure si el córrer es fa mes fàcil.. el Cargol no afluixa i els demès darrera seu ...tampoc. La família de L’Agujita s’esgargamella al veure el seu heroi corrent cara avall!!. Entre bots, fintes, salts de bordo i esquivades als arbres.... arribem a les cases d’en Garcia, allà comença la llarga pujada per la gran via fins a la EX-casa gran de la benemèrita, hi ha una canvi, començen les ordes d’equip, sense adonar-se’n un servidor es col.loca de llebre de l’Agujita, el Cargol havent fet de llebre els 4 primers quilómetres, a 3:50!!!! plega les banyes i transita més tranquilament per l’eixam de cames peludes i aixelles ja suades que era la cursa.

Leftenzing, o sigui jo, no mira enrrera, conscient del groc de la samarra d’en Agujita, i de que els Leffer’s estan allà, mirant l’hi els bessons o el clatell suat. Al girar cap al carrer Salut miro al altre banda de la Gran Via, i veig a la trepa que encara no havia girat... un parell de signes d’interrogant creuen a banda i banda de l’eix viari.. el Liebrecilla i en Foulard fan de llebre al Fortex, que se les heu i se les vol, darrera de els dos pura sangs, el Cargol roda amb el Tapao uns metres mes endavant, i ja no veig res més, ja que enfilem cap al centre de Sabadell, jo i l’Agujita, suposo que el Bala feia de llebre a Dama Humana, i por ahi havia d’anar el Capi i el Foulard Rojo i el Blacky, i el Mario Bros, que estàn agafant gust a això de castigar-se amb les bambes posades...

La feina estava sobre la taula, Agujita i jo ens llançem Rambla avall: “- Com anem??... sort que ve la baixada....” respòn amb un fil de veu “ – vinga, a veure si aguantem així, que anem bé...., que la cursa comença quan pujes la Rambla...” ja no diu res més però intenta riure. Saludem a les pubilles dels balcons que ens llançen serpentines i confettis a l’estil americà. I tot baixant la rambla, l’alegria de la cursa!! Ens saluden el Jan, la Mireia i l’Anna, que rodejats de paparatzzis fan saltar el flaix de les màquines de fotografia, al passar elegant dels corredors del Leffer’s Runners Team, movent els braços i esgargamellant-se per tal d’animar!!! Arribem al capdevall, tan sols queden uns 4 o 5 kilometrets, amb una suau però llarga pujada, que depèn de com la passis, faran que arrivis amb ganes d’esprintar o no...., amb l’Agujita seguim a un ritme bò, ara correm per el carril ascendent i el sol ens comença a tocar, s’agraeix, ja que aquest ha estat un matí un xic fred, altre cop trobem la leftenzingfamily, sembla que no han pogut travessar la riuada i segueixen enfilats al mateix banc, més fotos i adéu amb la mà, fins d’aqui a 45 minutets!!

El pas dels kilòmetres fan que l’Agujita envií a tomar pel cul a la seva llebre, que marxa metre a metre, cap a un final de cursa “en solitari”, al carrer Vilarrubies la cosa canvia i es recupera el terreny pla, les cames ja no tiben tant i es possible fer la passa un xic mes llarga. M’enganxo a un tipus d’aquells que, vestit amb samarreta de tirants i mitjons tapa bessons, fot una master class al seu amic, no tant expert com ell, en el tema curses... mentre el porta collat de mala manera, dintre un ritme asfixiant, amb la cara vermella com un pebrot i el respirar de rinoceront en zel... . Tot rient per dintre meu... entrem a la baixada de Covadonga, els ganivets començen a guanyar alçada, sempre hi ha els típics, que en veure la baixada s’envalenetonen t’avançen a cops de colze.... total, per rebentar 100 metres mes avall, però entro dintre un grupet que deu ni dó, i així entre un ara tu i ara jo tombem el carrer Calassanç. El rinoceront i el col.lega sembla que arriven al climax i passen desbocats per la dreta, el seu amic l’hi recrimina que podia haver anat mes ràpid el total la cursa, i 50 metres més amunt, en plena pujada del carrer Balmes, és quan arrenco un dels esprints més macos de les curses que correm. Avinguda ampla i una lleugera pujada, que seleciona els que ja no tiben amb molta elegància. De cop el Rinoceron’s Team reventa i sembla que es queda allà mateix. Al cap de poc creuo l’arc i darrera meu el Pau, l’Agujita i el Foulard, el Liebrecilla, En Fortex, El Cargol, en Foulard Rojo, la Dama Humana i en Bala i tambè el Capi, en Blacky, en Mario Bros i el Josep Pastor, i el Balme, i uns quants mes de mil colors i diferents alçades.

Recullo la motxilla, em menjo el que donen, breus creuaments de frases inconexes, amb els companys arribats, i surto corrents cap al local, a buscar la roba seca i la dutxa, que ara m’espera una bona marató, la de la festa dels Supers, a l’anella olímpica de BCN.

Bona cursa de llebres, on en Fortex millora la marca personal i es posa mes feina per l’any que ve.... l’Agujita posa fi el carburador cara a la mitja de St Llorenç, el Capi i la Dama Humana estrenen les samarretes per fi, s’inicien nous membres i es consoliden d’altre elements del team. I els demés posem en el punt de mira el diumenge que ve... la gran cita és a casa d’en Foulard, a veure qui fa de llebre a qui...... o qui porta l’escopeta per disparar primer... o qui es menjarà l’entrecot mes gros per dinar!!!!

Val a dir que, a manca de consultar resultats i clasificacions oficials, aquesta crònica no reflexa ordres d’arrivada reals, tan sols les que he pogut intuir amb el meu castigat cervellet.

Leftenzing.