Bona tarda. Estem a dia 30 d'Agost. Fins a dia d'avui no he pogut escriure aquestes quatre línies, ja feia temps que ho volia fer, però el futbol i la consulta no m'ho han permès... Aixi doncs, ara que puc......
Volia donar les gràcies als Lefferians (ja que no he pogut fer-ho abans), que m'heu "adoptat" durant aquells dies que he vingut a córrer amb vosaltres. Gràcies, per la paciència que vareu tenir amb mi eal principi de tot i al final...., paciència per exemple el dia del Puig de la Creu. Increïblement dur!! Molt Punky!!!!!! i INCREÏBLE!, fantàstic. Oriol, em vas dir que era poca cosa (joeeeee), però va valer molt i molt la pena. L'endemà i els altres dos dies estava amb un glòbus i amb una falta de sucre que no vegis!!!!!!!!!! Era el primer cop que feia una cosa aixi i ús dono les gràcies per animar-me en tot el cami!!!!!!!! Roger, Oriols's, Mireia, Ramon, Santi i algú més..., però la meva memòria no dóna per tant!!
Quan venieu a la consulta i m'explicaveu aquestes històries, si tantes hores...., tants quilòmetres.... jo flipàva!!!!!! Hi jo ús deia: "osti esteu locus!!!!!, com podeu fer això?". Ara m'heu donat aquesta medicina, no se si bona o no, jo considero que si, si saps controlar-ho. A dia d'avui m'ho diuen a mi: "estàs sonat", "no tens res més a fer?", i jo els hi responc: ho necessito.
Ús dic aixo, perquè, els dijous ja no puc venir a córrer amb vosaltres pel tema del futbol. Però tots els dijous desde que no puc venir amb vosaltres estic rodant jo pel meu compte..., hi quan acabo de correr penso, mira ara començaran a córrer ells.
Marxo amb la Camelback, la gorra made in Mireia, la samarreta Leffer's runners màniga curta i endavant (merci Cesar). Cada dijous un recorregut diferent, però el principi passant pel mateix lloc. Clínica Quiron, crta. de les aigües direcció Tibidabo, cap a Collserola i partir d'aqui cap amunt. Unes vistes espectaculars. Estic descobrint moltes coses increïbles. En definitiva, intento cada dijous no baixar de les 2h i mitja o 45. No ho hauria pensat mai poder correr això, però aquell dia ho vai passar tant malament el tornar, que havia de superar-ho!!!!!!! això si, vai el meu ritme. La Mireia sempre em deia: Marcel tu vés el teu ritme, i aixi podràs tirar.
En definitiva, això mica en mica et va enganxan't i no t'en pots despendre !!!!!!!!
Una abraçada, salut i que ningú és faci mal.
Volia donar les gràcies als Lefferians (ja que no he pogut fer-ho abans), que m'heu "adoptat" durant aquells dies que he vingut a córrer amb vosaltres. Gràcies, per la paciència que vareu tenir amb mi eal principi de tot i al final...., paciència per exemple el dia del Puig de la Creu. Increïblement dur!! Molt Punky!!!!!! i INCREÏBLE!, fantàstic. Oriol, em vas dir que era poca cosa (joeeeee), però va valer molt i molt la pena. L'endemà i els altres dos dies estava amb un glòbus i amb una falta de sucre que no vegis!!!!!!!!!! Era el primer cop que feia una cosa aixi i ús dono les gràcies per animar-me en tot el cami!!!!!!!! Roger, Oriols's, Mireia, Ramon, Santi i algú més..., però la meva memòria no dóna per tant!!
Quan venieu a la consulta i m'explicaveu aquestes històries, si tantes hores...., tants quilòmetres.... jo flipàva!!!!!! Hi jo ús deia: "osti esteu locus!!!!!, com podeu fer això?". Ara m'heu donat aquesta medicina, no se si bona o no, jo considero que si, si saps controlar-ho. A dia d'avui m'ho diuen a mi: "estàs sonat", "no tens res més a fer?", i jo els hi responc: ho necessito.
Ús dic aixo, perquè, els dijous ja no puc venir a córrer amb vosaltres pel tema del futbol. Però tots els dijous desde que no puc venir amb vosaltres estic rodant jo pel meu compte..., hi quan acabo de correr penso, mira ara començaran a córrer ells.
Marxo amb la Camelback, la gorra made in Mireia, la samarreta Leffer's runners màniga curta i endavant (merci Cesar). Cada dijous un recorregut diferent, però el principi passant pel mateix lloc. Clínica Quiron, crta. de les aigües direcció Tibidabo, cap a Collserola i partir d'aqui cap amunt. Unes vistes espectaculars. Estic descobrint moltes coses increïbles. En definitiva, intento cada dijous no baixar de les 2h i mitja o 45. No ho hauria pensat mai poder correr això, però aquell dia ho vai passar tant malament el tornar, que havia de superar-ho!!!!!!! això si, vai el meu ritme. La Mireia sempre em deia: Marcel tu vés el teu ritme, i aixi podràs tirar.
En definitiva, això mica en mica et va enganxan't i no t'en pots despendre !!!!!!!!
Una abraçada, salut i que ningú és faci mal.
Marcel
3 comentaris:
Hombre!! L'home de les mans de ferro!!! Nosaltres també t'agraïm que ens hagis ensenyat què és el "sufrimiento" tumbats a la camilla....
Tens al Fernando acollonit.
Salut i cames Marcel!!!! I no pateixis que quan fem l'Ultra Trail du Mont-Blanc, t'avisarem pq ens acompanyis!!!!
Jua jua jua !!!! al ritme que va no se si vindrà com a fisio o com a participant !!!!
jajaja si ets un campió!!!:) com diu en Liebrecilla nosaltres també som uns campions quan venim a la teva consulta jajaja... gràcies a tu tb Marcel... per posar-nos els els muscles a lloc quan més ho necessitem !!! :)
salut, kms i fins ben aviat
Publica un comentari a l'entrada