1ª Cursa de muntanya de Bausen

Bala Humana a punt per fotre-li colleja al "maimak..." del davant

Minúscula representació lefferiana a la primera edició d'aquesta cursa que es va realitzar al preciós poble de Bausen, a la Val d'Aran, tocant a França, tot aprofitant les vacances al màxim. Entorn preciós i cursa genuïna com ja en queden poques.

Allí estàvem el duet Dama & Bala Humana, acompanyats per Maria (que ens donava sostre a Gausec) preparats per una tarda de curt però intens sufrimiento.

Segons el tríptic ens esperava un recorregut de 10 km amb 400m de desnivell positiu. Total, allí estàvem al mig del poble els 70 inscrits, després d'agafar el dorsal en un garatge i sense saber d'on sortia la cursa, la Maria em preguntava: has fet mai una cursa així? i jo: bueno, tant tant cutre diria que no, però aquestes són les que més molen!!

Quan són les 5, surt un paio del garatge i diu: Vinga, a la línia de sortida.... On cony està?? Ah! És aquesta línia pintada al terra amb esprai dels xinos!! Surt un pagès amb un coet i li fot foc. A la quue peta, tothom comença a córrer com desesperats, com si estiguessin a les mateixes rebaixes del Corte Inglés, vinga carrer amunt! I jo pensant: però què fan aquests desquiciats?? Si això és tot pujada!! Take it easy!!! O sou uns campeones o un minut treureu el fetge!! De fet, la Dama i altres corredors es van veure arrossegats per aquesta corrent que t'empeny a córrer més ràpid del que realment pots aguantar i van pillar de valent els primers metres. Total, jo mica a mica començo a avançar gent que ja anava ofegada i res, em canso de córrer perquè pujava massa i començo a caminar fins al punt més alt de la cursa, uns 400m més amunt; al darrera l'Aneto, i amb mitja cursa ja a l'esquena arriba l'avituallament després d'un pla que va baixant, on començo a recuperar-me lentament.

El tram de baixada el vaig fer pràcticament sol, només vaig avançar dos xavals que estaven parats (estàs bé? sí sí, tinc flato) i quan començo a estar recuperat de la taquicàrdia de la pujada veig que ja estic arribant al poble. Un tipus m'informa que tinc un corredor davant que a veure si l'atrapo... si l'atrapo?? Ho haveu vist?? La mare que el va parir!!! Ja veuràs si el pillo!! Començo a apretar el cul i només tinc com a objectiu atrapar el maimak... aquest, que a sobre el notes anava amb una armilla. A penes queda recorregut però el tinc a tiro quan entrem al poble, però el poble és res!! Apel·lo al més profund orgull lefferià i a les jornades d'intenso sufrimiento amb els meus companys de corregudes i en un últim esforç, esprintant, a la mateixa línia d'arribada (imaginària) l'avanço.

Ara ja m'he guanyat la birra, que finalment haig de pagar ja que el tiquet de consumició era per l'altra barra (la dels bocates i Aquarius).

A dia d'avui encara no han sortit els resultats ni crec que surtin mai. Tampoc importa massa, mirant les fotos crec que vaig quedar 11è amb uns 46min. Vist el temps tinc seriosos dubtes que fossin 10km, és aviat eren 8,5 o 9km com a molt. El primer crec que va fer 43 min. La parella femenina s'ho va prendre amb més calma i arribava tranquilament amb un temps d'1 hora i algo més. Un bon entrenament per la Burriac, on ho hauran de donar tot i més.

Bala