II Sant Silvestre Llorençana

Dia 31, últim dia de l'any, i que millor per acabar l'any que una cursa de muntanya, la II Sant Silvestre Llorençana, cursa peculiar on n'hi hagi, l'any passat va ser la 1era edició i tans sols erem 20 sonats, aquest any ja n'erem 65 amb ganes de gresca, el recorregut és ben simple : és surt del final de la Vall d'Horta (560m) i es puja fina al cim del Montcau (1056m), la pujada es fa per la Canal del Llor i la baixada es fa tot seguint el GR5, és a dir 4 km escassos de recorregut amb aproximadament 470 metres de desnivell (tant positiu com negatiu), cursa divertida com poques, sobretot la baixada amb el terreny relliscós degut a les plujes, qui més qui menys va estar a punt de fotres la gran gardela....

Aquest any erem vuit representants Leffer's: Jospi, Oriol, Liebrecilla, Foulard Amarillo, Wallas, Panzer, Cesc i Cargol (Leffer's Runners s'adjudicava la victòria per equips abans de començar) d'aquests tan sols en Foulard, el Jospi i el Cargol havien participat en la 1era edició (juntament emb en Lefftenzing i Tapao), la resta varen decidir participar després d'escoltar les excel-lències del recorregut i la ideosincrasia de la prova, evidentment és tracta d'una cursa i tots (o gairebé tots) els participants surten amb la idea de batre als altres, però no hi ha xip, ni controls (tant sols al cim del Montcau)...de fet és molt similar a la Pujada a La Mola per Nadal, l' important és participar, passar-s'ho bé i riure tot recordan't lo escanyat que has pujat per la canal i les vegades que has estat a punt de obrir-te el crani contra una pedra a la baixada, però com a qualsevol cursa també hi ha la vessant competitiva, tot i que no hi classificacions oficials Leffer's Runners va fer un molt bon paper col.locant a 4 dels seus representants entre els 20 primers: Jospi, Oriol, Foulard i Liebrecilla, de la resta val la pena destacar el paper de Panzer, que va quedar com a quarta fèmina després de mantenir un impressionant duel amb la 3era (duel del cual un servidor en va ser un espectador privilegiat), en Wallas va fer el que s'espera d'ell: una sortida tipus "pinball", seguida d'una baixada de ritme (Panzer el va atrapar a la carena cimera del Montcau) i per finalitzar amb una baixada suicida impossible de seguir per algú amb dos dits de front, el Cargol va punxar la pujada (Panzer no va tenir cap mena de compassió i li va passar per sobre sense miraments) però a la baixada va deixar la prudència de banda i va baixar com mai, va atrapar Panzer i a una altre corredora (quina lluita !!!quin espectacle!!!!) i van entar junts a meta, en Cesc va posar a prova la maquinària (ara que ja som en temporada d'esqui de muntanya) i també va atrapar al Cargol a la part final de la pujada, però era Cap d'any i tenia ganes de menjar-se el raïm en família i no desde el llit d'un hospital o sigui que va decidir no temptar la sort i baixar d'una manera més civilitzada.

En resum, una esplèndida cursa que esperem que es segueixi cel.lebrant durant molts anys, de ben segur que els Leffer's Runners i acudiràn disposats a fer sonar els sabres i sobretot a passar-s'ho bé .